ODA A LA PÀTRIA DE
BONAVENTURA-CARLES ARIBAU
1. Torna a escriure tot el poema tenint en compte que has de:
a. Ordenar les frases sintàctiques.
b. Posar les paraules que hi hagi el·líptiques.
c. Canviar els arcaismes.
Adéu-siau turons, adéu-siau per sempre,
Oh serres desiguals, que allí, a la meva pàtria,
Vos distingia de lluny els núvols del cel,
Per al repòs etern, pel color més blau.
Adéu tu, vell Montseny, que des del teu alt palau,
Com un guàrdia vigilant, cobert de boira i neu,
Guaites per un forat la tomba del Jueu,
I la nau mallorquina al mig de l’immens mar.
Com pogués conèixer la font dels meus parents,
També coneixia el so de tots els torrents,
Com la veu de la meva mare o el plor dels meus
fills.
I després arrencat per perseguidors fats
ja no conec ni sento com en millors vegades;
així d’arbre migrat i a terres apartades
els fruits perden el gust i les flors són perfum.
Que val que m’hagi tret una sort enganyosa
a veure de més a prop les torres de Castella,
si la meva orella no sent el cant del trobador,
ni despertar en el meu pit un record generós?
Jo em transporto en ales a un país dolç
I vaig del Llobregat a platja serpentina
Que de cantar fóra en llengua llemosina,
No em queda més plaer, no tinc altre conhort.
Em plau encara parlar la llengua d’aquells savis,
Que ompliren l’Univers de llurs costums i lleis,
la llengua d’aquells forts que acataren els reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Mira, mira l’ingrat que, en sonar ens els seus
llavis,
30 per estranya regió l’accent natiu, no plora,
Que en pensar en els seus llars, no és consum ni s’enyora,
Ni cul del mur sagrat la lira dels seus avis!
En llemosí sonà el meu primer vagit,
quan del mugró matern bevia la llet dolça;
en llemosí pregava cada dia al Senyor,
i somiava cada nit càntics llemosins.
Si quan em trobo sol, parlo amb el meu esperit,
En llemosí li parla, que no sent una altra
llengua,
I ni la meva boca ni la ment saben mentir,
Perquè surten més raons del centre del meu pit.
Perquè, per expressar l’efecte més sagrat
Que l’home pugui gravar la mà del cel en el seu
cor,
Oh llengua més dolça que la mel dels meus sentits,
Que em tornes les virtuts de la meva edat
innocenta.
I, crida pel món que mai el meu cor ingrat
Cesarà de
cantar la glòria del meu patró
I passa per la per la teva veu el seu nom i la
seva memòria
Als propis, als estranys, a la posteritat.
2. Divideix el poema en apartats en funció dels continguts que s'hi tracten. En línies generals serien aquestes:
- La nostàlgia: primer paràgraf: perquè fa un resum del seu magnífic país i de la seva zona.
- Records concrets: segon paràgraf: fa un repàs de les idees que té en la seva ment que li ha passat all larg de la seva vida en aquell lloc.
- Elogi a la llengua: quart paràgraf: explica qui parla la seva llengua i recull que és parlada per a persones molt importants.
- Lloança al seu patró: cinquè paràgraf: diu que durant dia i nit pensava i somniava en ell.
- Desarrelament: sisè paràgraf:
3. De qui s'acomiada el poeta?
- S'acomiada de Catalunya, referint-se a tot el que engloba aquesta, ja sigui de la seva gent, de la seva cultura però sobretot, de la seva Catalunya física i de la seva Catalunya estimada.
4. En el moment que Aribau escriu aquest poema, és a Catalunya? Justifica la teva resposta a partir del poema.
- No és a Catalunya perquè en la tercera estrofa explica que veu més aprop de les torres de Castella, és a dir, lluny de Catalunya.
5. Explica l'argument de la primera estrofa.
- Bonaventura Carles Aribau explica el seu enyorament cap a la seva pàtria i en aquest fragment remarca el seu amor per la seva Catalunya més física ja que assenyala el Montseny com a muntanya i zona física.
6. Tema de la primera estrofa.
- Descriu la seva manera de veure seva terra i la elogia.
7. A què es refereix l'autor quan en el vers 9 parla de "llavors" i en el vers 13 "de després"?
- Llavors i després: en aquella època.
8. Com se sent el poeta allunyat de la seva Pàtria? (v. 13 al 16)
- Com més apartat de la seva terra es troba i més temps passa, més va perdent les costums la cultura i les idees de la seva Catalunya
9. Tema de la segona estrofa.
- Fa referència a l'enyor a la seva família i també a la seva terra estimada. També s'enrecorda d'aquells que els persegueixen.
10. Quines paraules utilitza per a referir-se a la llengua catalana? Perquè?
- Llengua lleminosa, la veu de la meva mare, la llengua d'aquells savis (parlada per reis i gent noble).
11. Amb quina paraules ens diu que recorda el seu país?
- Pàtria, estranya regió, turons, serres desiguals, vell Montseny, Llobregat, serpentina platja. A part de la llengua i de Catalunya en general, ens dóna una visió global de tota la Catalunya.
12. El record del seu país, el consola del seu enyorament?
- No perquè mai ningú pot deixar d'estimar al seu país i la seva Pàtria sent al costat o a l'altra punta del món.
13. Tema de la tercera estrofa.
- Des de terres llunyanes, pensa en la seva Catalunya, en que no sent el català com a llengua parlada i tornar a trobar enyorança en el que ell qualifica com la seva terra. Tot recordant alguns dels indrets del seu país a vista d'ocell (en la seva memòria) ja que no pot tornar.
14. A les estrofes 4 i 5 Aribau fa un elogi a la seva llengua.
- El català era parlat per a reis i nobles que varen imposar-la per a que la gent de la zona la parlés. És una música quan surt dels seus llavis.
