Raspall, un conte infantil de Pere Calders
Pere
Calders i Rossinyol és famós per ésser un dels contistes més importants
de la literatura catalana del segle XX i posteriorment, les seves obres
han sobreviscut a molts dels setges que institucions governamentals
practicaven sobre cert autors de la època ja sigui per la seva ideologia
o per la seva manera d’escriure i redactar les històries.
Calders, tot i escriure llibres i novel·les, també redactava
escrit en to humorístic i fantàstics per als diaris més importants que
aleshores hi havia a Catalunya.
Després de la Guerra Civil Espanyola, on Calders va lluitar-hi
des del bàndol republicà degut a la seva ideologia política catalanista,
va haver d’exiliar-se a Mèxic on hi va viure part de la seva vida. És a
Mèxic on Pere Calders escriu Cròniques de la veritat oculta, el seu
llibre més reconegut i amb el que va guanyar diversos premis.
Gràcies ala gran relació d’amistat que mantenia amb el seu pare, els
llibre que anava escrivint anaven arribant a les mans del seu pare qui
els duia a publicar i així poder ajudar al seu fill.
El posterior retorn a Barcelona va ser en gran part per l’enyorança
que tenia Pere Calders per casa seva i per tot allò que l’envoltava, ja
fos la cultura, la tradició, la gent, l’ambient, etc.
La seva mort va ser molt sentida arreu del país perquè les
seves novel·les i els seus escrits als diaris més importants del país
havien arrelat en la gent de Catalunya.
Raspall és un conte infantil escrit per Pere Calders i publicat en
el recull de contes de “Cròniques de la veritat oculta” l’any 1955.
Aquest llibre està dividit en tres parts: la imprevista certesa; ver,
però inexplicable i l’escenari desconcertat. Raspall forma part de la
tercera d’aquestes divisions, l’escenari desconcertat.
Raspall és un conte que relata la història d’un nen que tenia un gos
a casa. Els pares no el volien i van donar-lo a la noia del jardiner la
qual li va agradar molt. Al ne no li va agradar tant perquè va veure
que perdia l’única companyia que tenia. Per poder retrobar la intimitat
aconseguida amb aquell gos, troba un raspall de dents vell que li farà
la funció d’amic i confessor. Quan veu que el raspall cobra vida ho
explica als seus amics que no li fan cas i el titllen de boig, no se’l
creuen. Unes nits després, entren a robar a casa d’aquesta família i,
gràcies al raspall la família es desperta i poden atrapar al lladre. Des
d’aquell dia, els pares i els amics del nen, tenen un gran afecte i
una gran estima cap al raspall.
En aquest conte podem observar:
Una
doble atmosfera d’irrealitat: els pares del nen pensen que els gos no
és cap ajuda per al petit Sala i donen el gos perquè els fa nosa sense
saber-ne l’opinió del nen. Per al petit Sala el gos és com un germà
perquè és a qui li pot explicar tots els problemes i amb qui es pot
desfogar ja que és com una mena de tallafocs, tant pel bo com per allò
dolent. És el peluix real amb que et desfogues plorant o rient quan tens
un problema.
Un
codi de comportament en el qual els pares el mode de viure era sense
cap animal i aquest els donava molts problemes dels quals el nen potser
no n’era conscient però que als pares si perquè el gos tenia unes
necessitats que per quelcom els pares no volien o no podien mantenir-les
(treure’l a passejar, veterinari, etc.)
El
fet trasbalsador que apareix en aquest conte és la decepció del petit
Sala perquè ha de donar el gos a la noia del jardiner. Aquest nen canvia
la seva manera de viure perquè la soledat que li apareix l’ha de
sanejar buscant una distracció similar a la que tenia fins ara. La troba
amb el raspall que finalment es converteix en un veritable gos. Allò
impossible es converteix en real per art de màgia que fa que es
preguntin si realment és un desig o és real.
Motius de Cròniques de la veritat oculta:
o La
casa és on passa la majoria de la història ja que allí on donen el gos a
la noia, on el nen descobreix el raspall, on els pares no el creuen, on
els lladres entren a robar i on el raspall finalment es llueix donant
l’alarma de que estan entrant a robar.
o Els
promesos: l’absurditat de que no pot ser que un raspall sigui amic
d’una persona i menys que prengui vida per a que el nen pugui jugar amb
ell i no sentir-se tan sol.
La
descodificació literària separa la realitat de que els pares del petit
Sala donen el gos a la noia i que el nen tregui de l’armari un raspall
que posteriorment tindrà vida per no deixar sol al nen.
